Vull dur a col.lació un poema de Pedro Salinas de la generació del 27 per a compartir la lectura d'aquest (qui vulga i estiga dispost), per a difondre la sorprenent experiència de la literatura.
La seua lectura ens condueix a la reflexió de l'home que trascendeix sempre el seu context inmediat, social i tecnològic, per a fer art a partir dels elements de que disposa en cada circumtància.
La reflexió és apreciar els nostres contextos tècnics i històrics de la societat de la informació i el coneixement actual, per a fer operacions anàlogues respecte aquélles d'altres precedents èpoques amb altres recursos, i poder apreciar una nova forma d'entendre l'art amb el repertori de possibilitats que ara disposem.
L'art es trascendeix a sí mateixa sense rebasar-se el seu propi límit. L'èsser humà es reconeix a sí mateix contemplant i desxifrant les mateixes operacions fetes per altres èsser humans en tots els temps.http://www.poema-de-amor.com.ar/mostrar-poema.php?poema=4216
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada