Segons Wittgenstein, "Els límits del meu llenguatge són els límits de meu món". Ara, a banda de la determinació de les estructures lingüístiques, hem construit solipsísticament en la quotidianitat operativa de comunicació rutinària, la informació recursiva accesible, incrustada a les pautes culturals dels fets comuns de comunicació. Les TIC al servei de la nova comunicació, han aconseguit que la tecnologia al servei del pensament es constituesca com a apèndix de les nostres capacitats cognitives, alhora que ens determina una fixació d'entendre estructuralment el món a partir de la base d'aquesta multiforme plataforma.
Per a entendre'ns històricament a nosaltres mateixos, ens hem creat una idea de qui som a partir de la plasmació seqüencial i sincronitzada de les nostres estructures socials i comunicatives: legats artístics, literaris, arquitectònics, institucionals,...
Ara el concepte de l'home/dona en particular i de la humanitat en general, s'enfronta al les plasmacions de qué es capaç de construir informacionalment, per a medir les seues possibilitats-limitacions actuals on aboca tota la seua potència sobre els recursos comunicatius que és capaç d'executar.
Cada paradigma de comunicació és una freqüència de la seua intervenció en cada manera d'executar culturalment, i on es medeix l'home que es reflexa a sí mateix, i que es genera una imatge diferida en la qual es rebassa sense trascendir-se. L'esgotament de les seues possibilitats tècniques, el fons de cada bucle generador de novetat, es reflecteixen quan la seua infraestructura queda també superada, i on s'acosta en tots els casos a l'abisme tal i com Heidegger anuncià.
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
Hola Salvador,
ResponEliminaA unes sessions de Networking, ens varen explicar que ens hem de saltar els límits que ens impossa la màquina. El collage que es crea amb la transmissió de la imatge conceptual d'un seguit de posts com a emissors, juntament amb la recepció de informació que cada un de nosaltres processem de manera diferent, en funció de la nostra cultura i d'altres aspectes, fan que les tecnologies ens acostin a l'abisme de Heidegger. El Networking dona suport als missatges en la seve continuitat espacial-temporal. Tant a nivell professional com personal. Ens varen dir que els resultats es percebien als 3 anys però et puc assegurar que la percepció real pot esdevenir en 6 mesos. Es per això que la comunicació no la pot aturar una màquina. Mira't lo del Networking i entendras el que vull dir. Seria una llàstima, aturar-se en la virtualitat.
Et voto.
Fins aviat
Anna